Dillluns 4 de desembre de 2017, TORNO A CASA! Ho reconec, m'ha costat molt. Dies i sobretot m'han faltat raons per decidir si quedar-me o marxar a casa. Tornar amb la meva família i amics.
Després de fer una visió general del que tinc, el que em falta i al que vull aspirar, he arribat a una conclusió. Potser m'equivoco. Potser no és el que hauria de fer però porto temps pensant amb el cap i aquesta vegada em deixaré guiar pel cor que fa temps que no l'escolto.
Mary Jane, Richard i família. Gràcies per tot allò que heu fet, i feu per mi. Amb vosaltres he trobat una segona família. Una mica lluny d'on hi tinc la meva però mola. Mola molt. Per aquests llocs que m'heu ensenyat (Com el de la foto, Gal·les. Aquell poble amb platja que si no et banyes amb un traje de neoprè passes molt i molt de fred).
M'han passat coses de tota mena. He pogut veure un país que em té enamorada, he conegut molta gent. He vist gent que arribava i d'altres que marxaven o tornaven a casa seva.
Tinc cicatrius del meu accident, però ja poques senyals queden d'allò. Sempre serà una història per explicar. Una de les històries d'Anglaterra, el país que m'ha acollit des de que vaig arribar.
No diré tot el que penso de la meva experiència perquè em faltarien paraules per dir-ho. Així que ho aniré repartint pels següents posts al blog.
Ens veiem aviat. I comença el compte enrere.
Perdoneu a tots aquells que us acabeu d'enterar i per les xarxes socials. Als altres, gràcies per no haver dit res.
