I AVUI SI! Feia un any que aterrava a una terra desconeguda per mi llavors. ANGLATERRA. Tantes vegades en les que havia somiat viatjar aquí i veure-la.
Aquell dia recordo tenir moltes emocions, havia dormit molt poc. Era la primera vegada que agafava un avió, i anava sola. No tornaria fins al cap d'uns mesos a casa, seria per nadal quan tornaria per estar-hi uns dies i agafar energia per seguir la aventura. Després per pascua i finalment a l'estiu.
Amb les meves dues maletes grans per facturar, la meva maleta de mà i el meu gran necesser, m'embarcava en aquella aventura. Hi anava sola i encara que fos a distància, no tindria cap recolzament. No em dirien, no vas bé per aquí Elna o vas molt bé per aquí.
El primer mes em va passar molt ràpid, i el segon també. Però quan feia poc del segon, va ser quan vaig tenir l'accident de bici. Crec que aquell dia, vaig tornar a néixer, i no se si haig de donar gràcies per allò. Bé, si haig de demanar gràcies, ja sé a qui.
Aquells dies de recuperació se'm van fer molt llargs, però igual que recordo la mala estona que vaig passar, recordo el dia que vaig estar minimament recuperada del tot volia menjar-me el món. Volia fer tot allò que no havia fet durant el meu temps de recuperació. Saltar, ballar, i sobretot, donar petons.
Per nadal vaig arribar a casa i buscava moments per fer petons a tots aquells que m'estimo. No nomenaré a ningú ja que tots aquells que em coneixen saben si són a dins o a fora de les meves prioritats.
Tornar a marxar a Anglaterra no és fàcil del tot quan deixes alla tot el que t'estimes. Només queda pensar en la pròxima vegada que els podràs tornar a veure i que faràs amb ells.
Si sense haver distància és difícil assabantar-te que algú que és del teu voltant, té una malaltia, amb la distància no diria que és més difícil, però costa. Penses que si passa algo i tu no ets allà? Així que tires pel dret pensant que no, ni ara ni mai passarà.
En aquests dotze mesos he vist a la T gatejar, aprendre a caminar, a dir el meu nom i ara a cantar una cançó. He vist en J i en G explicar amb entusiasme tot el que aprenen a l'escola, com en G li agrada fer pastissos i en J els experiments de física i química. W, tu has crescut de cop, i ara t'encanta anar arreglat amb el cabell ple de gomina a la que pots.
Vaig aparèixer en aquestes terres a una família que m'ha sapigut acollir com a una més. He visitat monuments, castells, prats verds, i llocs antics amb història per descobrir.
He estat a Londres, Manchester, Liverpool, Rhosneigr, Chester, Tarvin, Tarporley, i altres llocs que no recordo el nom.
En definitiva, gràcies a tots aquells que heu fet possible aquests 12 mesos plens d'aventures i que fan que la meva experiència sigui millor amb la distància, amb la tecnologia i totes aquelles coses que ajuden.
